¡Buenas tardes!
¿Cómo describir la felicidad que inunda mi pecho? ¿Cómo contar lo sucedido, sin que mis ojos se conviertan en un mar en tempestad?
Señores y señoras, chicos y chicas,caballeros y damas...¡He ganado el PRIMER premio! Si, no puedo ni creérmelo yo misma, asi que espero que vosotros lo intenteis. Ahora mismo, mi corazón está tan lleno de felicidad, que puedo sentir rugir los latidos, en mi pecho.
El momento ha sido...inestimable. No sabeis la aegria que he tenido, al subir al escenario, y cuando leían mi escrito, las lágrimas saltaban de mis ojos. Sigo sin poder creérlo. Es tan efimero, tan equánime tan...
Bueno, me dejo de rollos y os dejo aqui mi escrito, para que valoreis. Es en catalán.
Pseudònim :l’anima de la nit
Premi a què opta : Prosa
Títol : L’incident més estimat
Es curiós com l’error més gros de la meva vida, s’ha desencadenat en la cosa més bonica que he tingut mai.
El meu error, va ser deixar-me portar pel desig, entortolligar-me en una espiral de plaer violent, i donar fruit a una criatura. I amb només quinze anys.
Tothom diu que em destrossarà la vida, el futur, l’adolescència…Però, no es més gran el dolor si el que queda destrossat es el meu cor?
Es dur, però no puc deixar perdre una cosa que ha format part de mi, que ha estat dins meu, encara que no en el moment idoni.
Les coses no sempre passen en el moment que volem que passin.
Així que no, no penso avortar, no vull perdre el meu fill.
Els nou mesos passen davant meu com una llarga cursa d’obstacles, que acabo per guanyar. Però encara queda l’arribada a la meta, la proba mes dura.
Deixo de banda el dolor, les llàgrimes i els gemecs, i centro la meva ment en el meu fill, en poder tenir-lo entre els meus braços, en poder acariciar-lo.
I quan veig el nen, als braços del metge, el meu cor palpita desenfrenadament, i dins meu, penso: ‘’Tu m’importes, fill meu. ’’
No hay comentarios:
Publicar un comentario